LA BANDA JOVE DE LES ALQUERIES

"El dimarts dia 5, la banda jove va vindre al col·legi. Primer jo, que vaig a l'escola de música i uns altres companys de música, vam cantar una cançó que anava sobre el greu i l'agut. Al principi ens donava un poc de vergonya però després ens ho passarem tant bé que havíem oblidat tot. 

Després Lidón Valer ens va contar una llegenda de Portugal: era una història sobre un home molt ric que va convidar als seus amics a dinar. Quan va acabar, pareixia que algú li havia furtat la plata, i va dir: no has estat tú, ni tú, ni tú, i tú si que has estat. Així que el van portar a la pressó. L'amic de l'home va dir que era innocent però no el creia, així que li va dir que mira si era innocent que quan sope se li alçarà el papagallo i li farà poa poa poa! I tampoc s'ho creia, així que quan va anar a sopar el papagallo li va fer poa poa poa!

Lidón ens va ensenyar a fer els compassos de 3x4 (tres per quatre), 2x4 (dos per quatre) i 4x4 (quatre per quatre). I va elegir a Mohamed per dirigir la banda. Lidón ens va ensenyar la dolçaina i el fagot.

Van eixir primer i segon a tocar un ritme de pots amb la banda. Després van eixir els d'infantil a tocar maraques, caixes xineses, claus... I per últim van tocar una cançó rusa.

M'ho vaig passar molt bé perquè m'encanta la música."

                                           Escrit per Martina Bodí.

             Dibuixos d'Eva García i Esther Molés.

  

PLANTEM CREÏLLES

TALLER DE PINTORS: FRIDA KAHLO

Els dimecres continuem coneixent pintors i pintores importants, com és Frida Kahlo.

Frida va patir molt durant la seua vida perquè tenia molt de mal i no es podia moure del llit. Per sort, tenia a la pintura com amiga, per expressar els seus sentiments i les seues idees.

 

En aquest quadre, Frida s'identifica amb un cèrvol ferit.

Nosaltres, també ens hem identificat amb un animal i mireu quin ha estat el resultat! 

 

FEM UNS PULMONS!

UNI DIA FANTÀSTIC PER CASTELLÓ

"Jo vaig anar de parella a l'autobus amb Vicente i vam tindre una idea que era posar la motxilla al penjador. L'excursió era el divendres 15. Vam arribar al planetari i era redó i tenia una estàtua.

Després vam pegar dues voltes i vam arribar a la platja i va dir Gloria que no tocarem l'arena perquè quan entrarem al planetari s'embrutaria el piso.

Després vam anar a un parc a esmorzar i després Eva, Maria, Andrea i jo vam jugar.

Vam entrar al planetari i vam vore exposicions i Gloria va dir que a lo millor les van trobar a l'època dels dinosaures i que investigarem. Eren pedres de colors.

Després vam anar a una sala de científics que feien experiments i vam vore invents. Un era un coet que si el rodava es feia la sombra més xicoteta i hi havien dos quadres que si t'apropes no hi havia res i si te'n anaves lluny es veien dues cares verdes.

Després vam anar a una sala que una xica que es deia Eva mos van explicar que unes estatues parlaven. Mos van explicar algo de la pesca i de les Illes Columbretes.

Després vam anar al planetari a veure el Sistema Solar i mos vam sentar en unes butaques i una xica i un xic mos van contar una història i van eixir les estrelles.

Vam anar a l'exposició del so i anava el so per un tub i parlavem, i també si xillaves per un tub te pasava que ho feia cridant.

Després vam anar al pinar i hi havia un semàfor que anava super ràpid i vam passar la meitat i després vam passar tots. Vam dinar i després de dinar vam anar a jugar a un parc i hi havia un túnel roig i una de corbes i una de cargol.

Després vam anar a la Sala de Cambra de l'Auditori i hi havia uns cavernícoles que feien música. I després va eixir un xic i va fer música i va dir: timbal! I després ens va dir que se'n anava perquè en el seu poble era Carnestoltes. També va vindre una xaranga i el xic també va tocar i va saludar."

                                             Escrit per Tania Martí.

 

CONTE DIGITAL: EL ROBOT DE LA FÀBRICA DE JOGUETS

ÉRASE UNA VEZ LA VIDA: LA RESPIRACIÓN

UNS PULMONS DE VERITAT

Com ja sabeu, estem estudiant l'aparell respiratori.

Com teniem molta curiositat per saber com son uns pulmons de veritat, la mare de Núria, que és carnissera, ens ha portat un pulmons de corder amb la seua tràquea. I ens hem trobat que també estava el cor!

Ens hem passat una vesprada molt interessant. 

Ací teniu les fotos i un vídeo de com inflaven els pulmons per recordar-ho ben bé.

JUGA AMB LA FAMÍLIA DE PARAULES