Gilda
era una rateta molt bonica i molt dolça. Gilda somiava amb tocar en
una banda de música.
No
sabía quin instrument li agradava més. Però sabia que podia
arribar a ser un gran músic.
Gilda
va anar a vore a la directora de la banda del seu poble, la senyoreta
Lidón Tatataxan.
- Puc
tocar en la seua banda, per favor? -li va preguntar Gilda.
- Bé,
anem a vore -li va contestar ella.
Gilda
va arribar a l'assaig. Tots els músics estaven afinant els seus
instruments. Gilda es va quedar observant; estava un poc espantada.
Aleshores,
els músics, molt amables van començar a mostrar-li a Gilda tots els
instruments de la banda.
Van
començar amb la flauta travessera, un instrument
encantador i que produïa un so molt dolç i que tenia un fillet, que
era el flautí, un instrument amb una veu molt aguda i
tan viu com un xiquet. A més a més... tocar la flauta li feia riure
molt a Gilda, perquè els bigots li feen pessigolles!!!
Gilda
estava molt contenta perquè estava fent molts amics, però encara no
sabia quin instrument escollir per tal de poder tocar en la banda de
la Directora.
En
eixe moment, un raig de llum daurat va il·luminar la sala d'assaig.
Era un jove ratolí molt modern que feia sonar un objecte d'or!
Era
un instrument preciós, daurat, que brillava com el Sol. Gilda va
preguntar:
- I
aquest instrument... com es diu?
- És
el saxofó -va dir el jove ratolí i... sona així de
bé!
- Quina
marxa!! -deia molt animada Gilda-. Però... no pot ser!! Què
bonic!! Qui són aquests instruments daurats? Són tots el saxofó?
-va preguntar Gilda.
- Noooooo
-li va contestar la directora Tatataxan. Aquests instruments són
els instruments de la família del vent-metall i ara els coneixeràs.
Gilda
va veure a la senyoreta Eva Caragol amb un fillet de color daurat als
seus braços! Era el seu instrument. Es pareixia molt a un caragol!
Gilda
va preguntar com es deia aquest instrument tan curiós i que semblava
una trompa d'elefant arrissada! Una trompa d'elefant... una trompa...
Sabeu com es diu aquest instrument?
- La
trompa! I mireu que bé que sona!
- I
tu? -va preguntar Gilda a l'ase. El teu instrument pareix que tinga
una trompa, però és diferent... és més esbelt... com es diu?
- Aquest
instrument és el trombó -va respondre l'ase. Per a
tocar-lo he de fer que es menegen els seus braços. És com una
titella i sona així.
La
banda va començar a tocar i es podia escoltar a Gilda tocar el seu
triangle.
El
públic va aplaudir molt i va cridar:
- Molt
bé Gilda!! Eres una estrella!!!
I
així és com Gilda va entrar a formar part de la banda del seu
poble. Gilda estava molt feliç i va fer molt amics i s'ho passaven
d'allò més bé fent música de la més bonica en companyia de tota
la resta de músics i de la senyoreta directora Lidón Tatataxan.
I
conte contat... ja s'ha acabat!
Visca
la Música i visca la Banda!
