dissabte, 17 de març de 2012

LA BANDA DE GILDA, ESTRELLA DE LA MÚSICA

    Gilda era una rateta molt bonica i molt dolça. Gilda somiava amb tocar en una banda de música.
     No sabía quin instrument li agradava més. Però sabia que podia arribar a ser un gran músic.
     Gilda va anar a vore a la directora de la banda del seu poble, la senyoreta Lidón Tatataxan.
     - Puc tocar en la seua banda, per favor? -li va preguntar Gilda. 
       - Bé, anem a vore -li va contestar ella.
     Gilda va arribar a l'assaig. Tots els músics estaven afinant els seus instruments. Gilda es va quedar observant; estava un poc espantada.
     Aleshores, els músics, molt amables van començar a mostrar-li a Gilda tots els instruments de la banda.
      
     Van començar amb la flauta travessera, un instrument encantador i que produïa un so molt dolç i que tenia un fillet, que era el flautí, un instrument amb una veu molt aguda i tan viu com un xiquet. A més a més... tocar la flauta li feia riure molt a Gilda, perquè els bigots li feen pessigolles!!!  
     Gilda estava molt contenta perquè estava fent molts amics, però encara no sabia quin instrument escollir per tal de poder tocar en la banda de la Directora.
       En eixe moment, un raig de llum daurat va il·luminar la sala d'assaig. Era un jove ratolí molt modern que feia sonar un objecte d'or!
       Era un instrument preciós, daurat, que brillava com el Sol. Gilda va preguntar:
      - I aquest instrument... com es diu? 
      - És el saxofó -va dir el jove ratolí i... sona així de bé! 
     - Quina marxa!! -deia molt animada Gilda-. Però... no pot ser!! Què bonic!! Qui són aquests instruments daurats? Són tots el saxofó? -va preguntar Gilda. 
     - Noooooo -li va contestar la directora Tatataxan. Aquests instruments són els instruments de la família del vent-metall i ara els coneixeràs.
         Gilda va veure a la senyoreta Eva Caragol amb un fillet de color daurat als seus braços! Era el seu instrument. Es pareixia molt a un caragol!
       
    Gilda va preguntar com es deia aquest instrument tan curiós i que semblava una trompa d'elefant arrissada! Una trompa d'elefant... una trompa... Sabeu com es diu aquest instrument?
      - La trompa! I mireu que bé que sona!  
  
        - I tu? -va preguntar Gilda a l'ase. El teu instrument pareix que tinga una trompa, però és diferent... és més esbelt... com es diu? 
      - Aquest instrument és el trombó -va respondre l'ase. Per a tocar-lo he de fer que es menegen els seus braços. És com una titella i sona així.  
           La banda va començar a tocar i es podia escoltar a Gilda tocar el seu triangle.
      El públic va aplaudir molt i va cridar:
     - Molt bé Gilda!! Eres una estrella!!!
      I així és com Gilda va entrar a formar part de la banda del seu poble. Gilda estava molt feliç i va fer molt amics i s'ho passaven d'allò més bé fent música de la més bonica en companyia de tota la resta de músics i de la senyoreta directora Lidón Tatataxan.  
I conte contat... ja s'ha acabat!
Visca la Música i visca la Banda!
 

dimecres, 14 de març de 2012

CONTE: L'UNIVERS

Aquesta llàgrima, no sols va aturar la bola, sinó que a més a més, va apagar tot el foc i es varen formar grans núvols que durant molts dies, però... molts, molts dies, no van parar de deixar caure pluja a sobre de la petita bola. Tanta i tanta pluja va caure que aquella bola vermellosa, es va anar tornant cada cop més blava.

Tan petita era aquesta bola que, de tot això, el nostre amic, l’estel, ni se’n va adonar. Fins que un bon dia:

-Ei, tu!... Sí, sí, tu!... Què no em veus? Sóc aquí, al teu costat -digué una veu molt fluixeta i llunyana.

L’estel es girà a banda i banda, però no aconseguí veure res.

-Què no em veus? -tornà a dir aquella veu.

-No, no veig res -va dir l’estel-. Amb qui parlo?

-Amb mi, estel solitari, esforça’t per fer més llum i veuràs com així em podràs veure -contestà la petita bola blava.

L’estel va començar a bellugar-se per tal de donar més claror i...

-Ara, ara et veig! -va dir l’estel mirant aquell puntet blau-. Però, qui ets tu? I què hi fas aquí?

-La veritat és que no sé pas qui sóc, l’únic que sé és que si no deixes de donar tanta calor em socarraràs -contestà la petita bola blava.

-Ui, perdona! Però... és que em costa tant de veure’t! -digué l’estel al temps que afluixava la seva calor.

-Ara home! Ara s’està millor -digué la boleta blava-. I tu qui ets? I com et dius?

-Doncs, tampoc ho sé, només sé que sóc un estel i que em van deixar ben sol -va contestar el nostre amic.

Sí que estem arreglats! Si cap dels dos no sabem qui som -va dir la boleta blava mentre rumiava alguna cosa- Escolta!, què et semblaria si..., com que et van deixar sol, et posés de nom..., "sol".

-Soool? No t’hi has lluït gaire, no! -va replicar l’estel.

-I què tal... "
SOL" amb Lletres grans? -tornà a dir la boleta.

-Bé, això ja és una altra cosa! Que de gran en sóc molt més que no pas tu -va dir l’estel mentre repetia: "Sol, Sol... El Sol"-. No sona malament amic! Em sembla que m’agradarà aquest nom.

-Ja t’ha costat prou, ja, decidir-te. I jo què? -digué el nostre amic blavet.

-Potser et podríem dir... "fosquet", perquè de llum no en fas pas, o... "blavet", pel color amb que jo et veig, o... "mulladet", per la quantitat d’aigua que tens, o també "malaltet", perquè t’han sortit unes taques ben estranyes -anava dient el Sol sense parar d’inventar altres noms.

-Taques? Quines taques? Renoi!... és cert. No me n’havia adonat amb tanta pluja. Ara se’m veu la terra i tot! -digué el petit puntet blau mentre s’anava aguaitant per tot arreu.

-Doncs, ja ho tinc! -va cridar el Sol-. Et podem dir... "
TERRA". Sí, sí, no ho diguis, no..., amb lletres grans !

Des d’aquell dia el Sol i la Terra es varen fer molt amics, i així, l’un al costat de l’altra s’anaven explicant aventures, inventant nous jocs,...


EL COMETA HALLEY

ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

Hem estudiat que la Terra fa dos moviments molt importants per a nosaltres:

- el de rotació, que fa que tinguem dia i nit
- el de traslació, que fa que tinguem les quatre estacions: tardor, hivern, primavera i estiu

Si cliqueu a la imatge, ho podreu veure!!

 

dimarts, 13 de març de 2012

CONSTRUYENDO HISTORIAS: EL MONSTRUO LANZÓ LA PIEDRA


Se dieron cuenta de que el monstruo estaba levantando la piedra y la iba a tirar a Jorge, Natalia, Raquel y al águila, porque pensaba que querían entrar en su casa. Le cogieron la llave al águila, se fueron corriendo hacia la puerta, entraron y se encerraron por dentro. Se pusieron muy contentos por haber esquivado la piedra pero también se asustaron porque no sabían donde estaban y entonces tomaron una decisión.


¿Qué decisión? Elige:

1.- Buscan otra puerta para salir de allí. (En construcción)

2.- Empiezan a excavar para salir de allí. (En construcción)

3.- Piden ayuda a otros monstruos. (En construcción)



Créditos

Autores de este artículo: Nuria Vélez, Joel Moreno e Irene Benlloch.
Curso: 1 º
Centro: CEIP Pintor Sorolla
Localidad: Alquerías del niño perdido
Provincia: Castellón de la Plana
País: ESPAÑA
Tutora: Gloria Rossi Pons


CONSTRUYENDO HISTORIAS: UN PEZ CON CASCO DE MARINERO



Del lago salió un gran pez con un casco de marinero en la cabeza, porque era el capitán de los peces del lago. Se abalanzó sobre el cerdo y lo tiró al suelo, porque el pez era amigo de Jorge, y después volvió al agua.
Jorge dijo:

– Gracias pez. ¡Me has salvado la vida!

El pez contestó:

– De nada, Jorge. Para que el cerdo no te vuelva a morder, ¿por qué no le tiras el chocolate?

Jorge respondió:

– ¡Pero si le tiro el chocolate me quedaré sin...!


¿Cómo terminará esta historia? Elige:

1.- Final 497 (En construcción)

2.- Final 498 (En construcción)




Créditos

Autores del artículo: Claudia Agudelo Llorens, Hugo Izquierdo Fuster y Esther Martín Molés
Curso: 1º
Centro: CEIP Pintor Sorolla
Localidad: Alquerías del niño perdido
Provincia: Castellón de la Plana
País: ESPAÑA
Tutora: Glòria Rossi Pons

divendres, 9 de març de 2012

CONTE DIGITAL: EL POLICIA TANCA AL GORIL·LA

Al taller de contes digitals hem fet aquest magnífic conte entre els alumnes de primer i de segon. Poseu l'altaveu ben fort i passe-ho bé!



COMPARA NOMBRES I QUANTITATS

Avui matí hem estat jugant a aquest joc per a recordar l'ús dels signes:
 < (major que)
 > (menor que)
 = (igual que)

Si feu clic a la imatge, ho podeu fer també a casa!